Aquí escric els trets que considero necessaris per a ser una bona jugadora de rol. És clar que el que trobaràs no és més que la meva opinió i tu, amic, en pots tenir una altra.
Amb aquest text vull fer reflexionar a les persones experimentades i també ajudar a les novelles, que a vegades no tenen clar el que han vingut a fer aquí.

Contràriament al que molta gent pot pensar, personalment crec que ser una bona jugadora de rol no tracta de tenir una imaginació brillant, una capacitat d’improvisació teatral, saber fer veus i onomatopeies genials, crear plans brillants sense cap mena de fissura o estudiar el sistema per trobar la combinació més poderosa. Tot això és interessant i pot sumar (algunes més i altres menys), però no són gens importants.
Sempre recordaré una partida de fa molts anys en què hi havia un jugador que se sabia totes les normes, portava el seu personatge de forma hiperoptimitzada. Era un jugador molt tàctic i era capaç de girar un combat perdut en favor dels personatges, però sempre acabava imposant el seu criteri, moltes vegades al·legant bones raons tàctiques. S’enfadava si no escollies l’encanteri correcte en el moment adequat o quan feies alguna acció inesperada perquè al personatge en qüestió tenia debilitats i dramàticament li encaixava al seu jugador. Molt ens va costar veure que les seves imposicions ens avorrien i que no estàvem gaudint de la partida. Aquell jugador no estava en la taula adequada i ningú ho va veure fins que la partida es va trencar del tot. En unes quantes ocasions i sense voler, no va actuar de forma adient, no va entendre el que estàvem jugant la resta i va fer avorrir aquella campanya que tant ens havia agradat.
És per això que ara crec que l’ètica i el bon rollo a la taula és el més important a l’hora de valorar un jugador.
Ser bon jugador de rol vol dir saber gaudir d’una bona estona a la taula, dels companys i de la història. Vol dir respectar a tothom, ajudar als altres i tenir paciència quan fa falta. Vol dir denunciar sempre una actitud d’assetjament o discriminatòria cap a una altra persona.
No us enganyeu, no es necessita res més per ser un bon jugador o bona jugadora de rol.
Ara bé, podem mirar més enllà i aprofundir una mica més:
- Fes el possible perquè tothom participi.
- Ajuda als novells a què se sentin còmodes i a descobrir-se a ells mateixos.
- Fes el possible per mantenir el grup cohesionat, un grup cohesionat és un grup feliç.
- Mostra les teves idees a la resta en forma de pensament i accepta que te les modifiquin o aturin. Així podràs fes coses esbojarrades, si la resta accepta la proposta segur que ens ho passem bé.
- Intenta potenciar les propostes de la resta de jugadores.
- Fes que sigui més èpic, en una partida èpica, o tràgic, en una partida tràgica, tot el que fan les altres.
- Fes que tothom se senti còmode a la taula.
- Accepta sempre les decisions del narrador.
Si comences en una taula desconeguda o nova:
- Juga al mateix que juga la resta, sempre que mostrin respecte cap a tothom.
- Si la taula és molt narrativa, tàctica o humorística, intenta ser-ho tu també, potser descobreixes altres maneres d’entendre el rol.
- Si la gent està permanentment dins la ficció, intenta no fer-los sortir si no és necessari.
- No expliquis batalletes si la resta no ho fa.
- No facis bromes si la resta no ho fa.
- Pregunta per les eines de seguretat si són importants per tu i no se n’ha parlat.
- Si la taula no et convenç podràs no tornar-hi, cada taula juga d’una forma diferent i totes les formes són correctes.
Si jugues a rol, respectes a tothom, en gaudeixes i fas que la resta també s’ho passi bé, ets la jugadora ideal que tothom voldrà tenir a la taula. Que no t’enganyin, la resta no té tanta d’importància.
I ara, què és per tu una bona jugadora de rol?

Totalment d’acord amb el què comentes!
Sobre deixar una taula, crec que cal remarcar-ho. En una campanya que he començat a dirigir fa poc ho he comentat als jugadors: «si voleu plegar, perquè no us convenç l’ambientació, l’estil de la campanya, o simplement perquè no us agrada el meu estil de direcció, ho podeu dir i marxar tranquil·lament, no m’ofendré. Prefereixo que m’ho digueu, que no pas que comenceu a faltar un dia i un altre amb excuses diverses».